El plor és la forma de comunicació dels nadons amb el seu entorn. Sempre respon a una necessitat, les més comunes són: fam, son, malestar o incomoditat, però també ploren quan necessiten contacte amb la mare, que l’agafin en braços, l’acariciïn, li parlin, li donin amor. I a aquesta última necessitat cal donar-li tanta importància com a totes les anteriors. Els nadons passen 9 mesos dins la panxa de la mare i en sortir se senten desprotegits/des i tenen molta necessitat d’estar a prop de la mare, sentir-la, olorar-la, estar en els seus braços.
Què li passa al/la bebè quan el/la deixen plorar?
Quan el/la bebè plora i no rep consol se sent en perill, desemparat/ da, desprotegit/a i no té la capacitat de calmar per si sol/a. Davant d’aquesta situació s’activa el seu sistema nerviós. L’estrès que està vivint fa que alliberi una hormona anomenada cortisol, que a llarg termini pot arribar a concentracions tòxiques capaços de danyar el cervell infantil en desenvolupament.
Diversos estudis científics han demostrat que si els nadons suporten molt estrès – i el que més estrès els genera és que la mare els deixi plorar-, la seva capacitat per lluitar contra l’estrès quedarà afectada de per vida. El / la bebè que plora fins esgotar-se i / o adormir acabarà deixant de plorar, si, però ho farà per esgotament, per supervivència. Desconnectarà de la realitat i entendrà que no l’ atendran.
L’ésser humà aprèn de si mateix en relació a les experiències que va tenint els primers anys de vida. Si no li calmen sent nadó, no sabrà fer-ho de més gran. En molts casos es traduirà en un infant que tindrà menor autoestima, dificultat per controlar les seves emocions, que no confiarà en altrespersones, que serà més ansiós/a, etc.
Els/les bebès no ens manipulen
Hi ha el fals mite que els nadons ens manipulen o es mal acostumen als braços. De nou la neurociència ha demostrat que els nadons són incapaços de manipular-nos, ploren per comunicar-se amb nosaltres i fer-nos saber que tenen una necessitat. Estar en braços, en contacte amb la mare, és sens dubte una de les necessitats infantils més importants.
Els nadons que són atesos quan ho necessiten, quan creixin poc a poc aniran aprenent a calmar-se, i en el futur seran nens / es més autònoms i independents que aquells / es que no han tingut l’atenció necessària.
I si no aconsegueixo calmar el/la bebè?
Si el / la bebè plora però és atès/a i sostingut/da, ¡tranquil·la! seus nivells d’estrès baixaran. Amb el temps aniràs distingint quan el teu nadó plora per gana, per son, etc. Sentir-te a prop sempre l’ajudarà a regular-se i calmar-se. També ens pot ajudar a calmar el plor del / la bebè el porteig, sortir al carrer a fer una passejada, etc. Si el plor persisteix, has comprovat que no és gana, ni son, fes una consulta amb el/la pediatre.
El plor del nostre nadó sol provocar-nos molt estrès. No saber què li passa o com calmar-/ a pot arribar a angoixar. Encara que no és fàcil, és important que intentem estar el més calmades possible per poder sostenir a el / la bebè. Cerca moments per respirar i demanar ajuda en els moments en què ens sentim sobrepassades. Amb el temps et serà molt més fàcil conèixer el motiu de l’plor del teu nadó i calmar-lo.
També et pot ajudar formar part d’un grup de criança o de lactància amb altres mares, Amb les quals compartir dubtes, inquietuds, i sentir-te acompanyada.
