Me’n recordo d’aquell dia com si fos ahir… Vaig saber que estava embarassada perquè em trobava súper malament, vomitava cada menjar, sobretot als matins, i jo pensava que era un virus… Un dia d’octubre, em vaig fer la prova d’embaràs, i em va donar ‘embarassada +3’. La meva cara era una barreja entre mil dubtes, i una gran felicitat inexplicable, això de tenir alguna cosa dins meu, una cosa que em canviaria la vida, algú per qui aixecar-me dia a dia. Estava súper mega espantada pel que els altres pensarien, sobretot les persones més properes a mi. Em van portar a la llevadora perquè em donés els papers per avortar, però la veritat és que jo no estava convençuda de fer-ho, més aviat volien que ho fes… Em van comentar una mica els dos tipus d’avortament que hi havia i també em van parlar de l’altre camí, el que vaig triar jo, seguir endavant amb l’embaràs.
Ara que sóc mare, no me’n penedeixo d’haver pres aquesta gran decisió. Penso que és el millor que m’ha pogut passar mai. Em va canviar la vida a millor, m’ha fet madurar, i deixar els meus mals camins en un simple passat. M’encanten aquests somriures que em treu, aquestes coses noves que aprenem junts. Avui som una gran família, amb el pare. (Un 26 de Maig del 2015 va néixer Iker S.).
Andrea, mare adolescent
Va ser mare als 17 anys.
