Fer de mare (i de pare) és un aprenentatge. Possiblement un dels més intensos que hi ha. Pots aprendre a ser afectuosa, a posar límits, a establir rutines i horaris, a organitzar-te, a jugar i a estimar d’una manera diferent de com ho havies fet fins ara, cuidar-te i cuidar, etc.
Tu aprens i el/la bebè també; però la diferència entre tu i l’infant és que els infants quan neixen depenen totalment de la persona que els cuida. El/la bebè tindrà més o menys possibilitats de créixer sa i feliç segons com siguin aquestes atencions.
En aquest aprenentatge el més important és poder veure què no funciona per aprendre. I la millor manera d’aprendre és envoltant-te de persones que et donin suport.
Durant l’embaràs potser comencis a imaginar com seria aquest/a bebè. Pots pensar quina cara tindrà, què li agradarà, quin caràcter tindrà, etc. Imaginar-nos ens ajuda a poder planificar millor el futur, però de vegades fa que generem unes expectatives de futur que potser després no es compleixen. Els nadons, com tu, són persones úniques; amb semblances i diferències amb els pares i mares.
Fer de mare requereix molta implicació i suposa un canvi d’estil de vida important. Els primers mesos de vida del nadó serà difícil treballar, estudiar, sortir de festa amb les amigues. Amb el temps i el suport de l’entorn podràs reprendre les activitats que vulguis.
